Les Festes del Tura d'Olot són declarades d'interès Nacional

Com a recent integrant de la cultura olotina, que a poc a poc vaig vivint i gaudint, em plau facilitar-vos un enllaç on explica el fet que les festes del Tura d'Olot han estat declarades d'interès Nacional.
Els bons olotins s'emocionen amb el pas dels gegants, viuen les festes, ballen les barraques tota la nit i són fidels a la seva cultura popular. què menys que se'ls reconeixi aquest esforç amb aquest títol nacional.
és més, crec que cada poble hauria de procurar que la seva festa local pugui ser declarada d'interès nacional, ja sigui per major cohesió social entre catalans com per cultivar la nostra cultura i persona quan ens reunim amb els nostres estimats en dies de festes locals.

seguidament teniu un enllaç amb informació ampliada: Article publicat a La Comarca

"Ser algú en este món"

És curiós com al llarg del 2010 s'han lincat totes les xarxes socials més conegudes o amb més seguidors, com ara facebook, twitter, myspace, google... fas qualsevol cosa o publiques qualsevol cosa en algun dels blocs que he citat i ja tens allà mateix l'icona per poder lincar-lo amb la resta de xarxes... això facilita molt la feina de difussió! i més quan probablement, encara que la major part de la gent que conec usa les mateixes que jo i per tant veuran publicada la meva nova per cada vegada que accedeixin a una d'aquestes xarxes socials...
he estat fent proves i concloc que si no ets visible a les xarxes socials? existeixes socialment parlant fora del teu àmbit més proper?

Començant a bloggejar...

Sempre he pensat que no vull morir-me pensant que no hauré aportat res a aquesta societat tan massificada, i que per tant, si no haig de deixar cap empremta perquè ser present a les xarxes socials o fer un blog? A poc a poc m'adono que si ni tan sols ho provo, difícilment sonarà la campana, així que en la mesura que pugui bloggejaré una mica, crec que encara tinc coses a dir i a aportar a aquesta societat tan malaltissa i, per sobre de tot, tan estúpida, jo inclòs, per permetre un model insostenible de societat.
Potser amb les meves reflexions aconsegueixi, ni que sigui una mica, fer pensar a algú que podem tenir una societat millor, menys malalta, i per sobre de tot, més feliç. Perquè si no s'és feliç, millor morir-se...
Ànims que encara som a temps de viure feliços!