Sempre he pensat que no vull morir-me pensant que no hauré aportat res a aquesta societat tan massificada, i que per tant, si no haig de deixar cap empremta perquè ser present a les xarxes socials o fer un blog? A poc a poc m'adono que si ni tan sols ho provo, difícilment sonarà la campana, així que en la mesura que pugui bloggejaré una mica, crec que encara tinc coses a dir i a aportar a aquesta societat tan malaltissa i, per sobre de tot, tan estúpida, jo inclòs, per permetre un model insostenible de societat.
Potser amb les meves reflexions aconsegueixi, ni que sigui una mica, fer pensar a algú que podem tenir una societat millor, menys malalta, i per sobre de tot, més feliç. Perquè si no s'és feliç, millor morir-se...
Ànims que encara som a temps de viure feliços!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada